12 paraules intraduïbles en anglès i en castellà (II)

(VE D’AQUÍ) d’atracció o encant que es diu que tenen els artistes, sobretot en el món del flamenc.

 

Estrenar és l’última paraula intraduïble de l’espanyol en la nostra llista particular. En anglès no hi ha un equivalent exacte per aquesta paraula i el traductor ha de descriure aquesta acció amb una frase. De fet, és molt significatiu que només alguns idiomes tinguin una paraula per definir una acció tan lligada al consumisme com aquesta.

Una sobretaula amb els consogres és un autèntic malson, sobretot per a un traductor. Tuiteja-ho!

La nostra pròxima paraula és spam, una de les paraules intraduïbles en anglès. Intraduïble perquè no es pot traduir a l’espanyol amb una sola paraula i la realitat és que, o bé fem servir correo basura, contingut o correu brossa, o bé fem servir la paraula anglesa en cursiva o entre cometes, com recomana Fundéu BBVA.

 

Una paraula intraduïble que ens agrada molt és tartle, i que fan servir a Escòcia per definir aquella incòmoda situació en què has de presentar algú de qui no recordes el nom. Aquest verb ha de traduir-se a l’espanyol amb un sintagma verbal que deixi clars tots els matisos d’aquesta situació tan empipadora.

 

Un nen espanyol se sorprendrà quan descobreixi tot el que conté una lunch box, tan habitual a les escoles de primària del Regne Unit. Aquí estem habituats a l’entrepà embolicat en paper d’alumini o al paquet petit de galetes de l’hora del pati. Però les diferents costums entre països fan que el llenguatge hagi de crear paraules per a objectes diferents en cada idioma.

 

Kettle és una altra de les paraules intraduïbles de l’anglès. Si fem servir tetera, remuntarem probablement al lector espanyol a segles passats i imaginarà una tetera de ceràmica a joc amb unes tasses col·locades a la taula a les cinc de la tarda. Però res més lluny de la realitat. Què ens queda en català o en castellà? Jarra eléctrica? Hervidor? Sens dubte, una paraula molt comú en anglès i un maldecap per al traductor que ha de traslladar-la a un text en espanyol o en català.

 

Quan un anglès està desesperat davant d’alguna situació, pot ser que ho demostri amb un facepalm. A Espanya fem servir molt els gestos, però curiosament no tenim un verb per designar aquest, en el qual algú demostra la seva exasperació tot col·locant-se el palmell de la mà a la cara.

 

La nostra última paraula intraduïble de l’anglès és conservatory, aquesta habitació de les cases angleses a mig camí entre la terrassa i el porxo. Les condicions climàtiques d’aquelles terres han influït en el disseny de les cases i, de retruc, en el vocabulari de l’idioma.

 

Aquestes paraules només són una petita mostra de la riquesa del llenguatge, de la seva inevitable connexió a una cultura, de la seva adaptació als canvis de la societat, de la seva versatilitat, entre moltes altres coses apassionants. El traductor és un artesà del llenguatge, és qui té les eines i posseeix la creativitat i el talent —o el duende?— d’acostar dues realitats sense perdre matisos pel camí.