Manies dels traductors que fan que la seva feina sigui perfecta

Tots coneixem les manies d’algunes celebritats, rituals que segueixen contínuament al peu de la lletra, com els que porta a terme un dels nostres tennistes més internacionals: Rafa Nadal. Tothom coneix sap la seva mania d’alinear les ampolles d’aigua, de netejar la línia de servei amb la raqueta i la de tocar-se, sempre en aquest ordre, espatlla esquerra, espatlla dreta, orella esquerra, nas i orella dreta, per parlar només d’algunes. No sabem si són aquests costums els que l’ajuden a brillar a la pista, però sospitem que no es tracta d’un cas aïllat. Els traductors, sense anar més lluny, també tenim els nostres rituals. És impossible detallar les manies personals de cada traductor, però sí podem parlar d’algunes.

Els traductors som els Rafa Nadal del llenguatge: les nostres manies i rituals ens ajuden a aconseguir la perfecció. Tuiteja-ho!

El traductor humà és un artesà del llenguatge, la seva missió és crear una obra perfecta i, en conseqüència, busca les seves pròpies muses i fonts d’inspiració i segueix rigorosament totes les seves manies.

 

L’hora preferida per traduir n’és una. És molt habitual que els traductors professionals ens veiem sumits en unes maratons de traducció constants, però sempre hi ha un moment del dia en què la concentració i la inspiració semblen afavorir-nos. Podríem dividir-nos en dos grans grups: els early birds, matiners als quals la pau i el silenci de les primeres hores del matí ajuden a ser més productius i les aus nocturnes, aquells als quals el misteri de la nit els desperta la creativitat .

 

El lloc de treball i la postura són dos elements clau. Segurament la imatge d’un traductor treballant sigui assegut amb l’esquena sempre dreta, les mans en la posició correcta, les cames mai doblegades i així durant hores. Però la realitat és que som perfectament imperfectes i que, sovint, ens posem a treballar en un racó concret del sofà amb les cames creuades i tapats amb nostra manta preferida a l’hivern, al llit una estoneta abans de dormir o a la taula de la cuina.

 

Potser no ens toquem la cara com el tennista mallorquí, però tots tenim les nostres manies (confessables) abans de començar a treballar. Algunes poden ser prendre un cafè o infusió a la nostra tassa preferida, respirar fondo diverses vegades, fer exercici, veure sortir o pondre’s el sol, encendre encens, llegir o escoltar les notícies, treure el gos a passejar, etc. La llista és interminable.

 

I ara entrem en un terreny perillós: la roba. Els traductors som autèntics experts del glamur casolà a l’hora de vestir-nos per treballar a casa. El nostre armari està ple de dessuadores, pantalons a mig camí entre el xandall i el pijama i samarretes còmodes, potser amb algun missatge inspirador. Tot això ben netet i perfumat, per si hi havia dubtes. També hi ha dies, evidentment, en què ens surt la banda més divina i anem de gala. I millor no parlem del calçat… Sort que en les converses amb els clients per Skype no es veuen les xancletes de platja!

 

Llegir les traduccions en veu alta, com un actor assajant el guió pot considerar-se una altra de les manies dels traductors. Ja sigui una traducció turística, una traducció mèdica, una traducció jurídica o una traducció audiovisual, sempre ens sentim una mica com Robert de Niro quan sentim de la nostra veu el text i això, a més, ens ajuda a detectar aspectes millorables.

 

Però on les manies d’un traductor es mostren en el seu màxim esplendor és en les dates límit. L’abans sol ser una espiral d’estrès, però cadascú viu el després d’una manera diferent. Hi ha qui obre una ampolla de vi per celebrar l’entrega amb la família, a qui no ha vist el pèl en les últimes hores; hi ha qui es desploma al sofà i cau a les xarxes de la teleporqueria —perquè així no ha de pensar— o qui es dedica durant hores a alguna afició oblidada.

 

I què fem els traductors quan teclegem la última paraula? Hi ha tantes possibilitats com professionals. Teclegem lletra per lletra de manera teatral? Ens aixequem de la cadira i estirem tots els músculs de coll i braços per fer-ho amb més energia? O cridem a la canalla perquè donin la pinzellada final a nostra obra d’art?

 

Aquesta no és una llista exhaustiva, serveix per recordar que els traductors som també artistes, que busquem la inspiració en petits hàbits i manies que ens ajuden a la nostra missió de lliurar una obra perfecta. I si provem de tocar-nos l’espatlla i el nas diverses vegades abans de traduir?