La pregunta sobre quina és la llengua més bonica ens acompanya des de sempre. Tots tenim preferències, però hi ha de debò una llengua que soni objectivament millor que les altres? La ciència ha provat de respondre-ho i els resultats són tan fascinants com sorprenents. I no, segurament no és la llengua que tens al cap.
Què entenem per «bonic» quan parlem d’una llengua?
Dir que una llengua és «bonica» es pot referir a múltiples aspectes, com la musicalitat, el ritme, la cadència, la grafia o, fins i tot, els records i les emocions que evoca. Des de la lingüística, aquest concepte va lligat a la fonoestètica (phonaesthetics), que estudia l’agradabilitat dels sons d’una llengua.
Aquesta disciplina explica que la bellesa lingüística depèn tant de trets fonètics com d’experiències personals. Segons la literatura especialitzada, encara hi ha poca investigació empírica que determini per què unes llengües es perceben com a més harmonioses que altres.
El que diu la ciència sobre la «llengua més bonica del món»
Un estudi publicat a PNAS va analitzar més de 2.000 enregistraments de 228 llengües i va demanar a participants de diverses cultures que en valoressin l’agradabilitat. Els resultats van demostrar que les diferències entre llengües eren molt menors del que s’esperava. De fet, la llengua que va obtenir la puntuació mitjana més alta va ser Tok Pisin, un pidgin de Papua Nova Guinea.
Aquesta conclusió desmunta la idea que llengües típicament associades a la bellesa, com l’italià o el francès, ocupen sempre els primers llocs. L’estudi també assenyala que la familiaritat i les associacions culturals influeixen notablement en la percepció.
Quins factors modelen la nostra percepció de bellesa lingüística?
La preferència per una llengua no depèn únicament del so. La familiaritat juga un paper central, ja que tendim a trobar més «boniques» les llengües que coneixem o amb les quals tenim vincles emocionals. La cadència, la suavitat dels fonemes, la varietat tonal i el ritme també hi influeixen.
Així mateix, les nostres expectatives culturals afecten com valorem una llengua. Associem el francès amb el romanticisme, l’italià amb l’òpera o l’àrab amb la poesia clàssica. Per això, parlar de bellesa lingüística és parlar també d’identitat, memòria i context.
Podem decidir quina és la llengua més bonica?
Amb les dades actuals, no hi ha cap llengua que es pugui proclamar universalment com la més bella. La ciència mostra que les diferències objectives entre llengües són més petites del que pensem, i que gran part d’aquesta valoració és subjectiva, cultural i emocional. Tot i que algunes llengües reben més atenció mediàtica per la seva sonoritat, la veritat és que cada llengua té elements estètics únics, i la seva apreciació varia entre oients i regions.
Què significa això per a Okodia?
Per a una agència com Okodia, la bellesa d’una llengua rau en la capacitat de connectar, emocionar i transmetre el significat amb precisió. Cada llengua aporta matisos, maneres de veure el món i formes diverses d’expressar-ho. A nivell de màrqueting, aprenentatge o localització, convé evitar clixés i tenir en compte no només l’estètica sonora, sinó la cultura, el públic i els objectius comunicatius.
En definitiva, la pregunta sobre la llengua més bonica no té una resposta tancada. La bellesa lingüística és un diàleg entre so, emoció i cultura. I aquí rau precisament la seva màgia.
