Fa uns dies parlàvem de les altres habilitats del traductor. Avui ens centrarem en la primera de la llista: l’empatia. Sembla una obvietat, però la veritat és que no sempre som conscients de la importància que té. Qui no es considera a si mateix empàtic? Està ben vist, igual que dir que som solidaris o esportistes.
[Sharer]Potser quan traduïm les instruccions d’un robot de cuina o fem alguna traducció científica l’empatia no ens serveix gaire, però en la majoria de textos hi ha passió en major o menor grau; ho sento Google traductor, no saps a què em refereixo. Qualsevol expressió artística —i la traducció ho és sens dubte— neix dels sentiments, que són la base de l’empatia. En el cas dels textos, aquestes emocions han de traspassar el paper o, si no, la pantalla.
Posar en pràctica l’empatia a l’hora de traduir és fàcil. En primer lloc, hem d’entendre el text completament. Sembla molt evident, però és un pas bàsic per donar un bon servei de traducció. En aquest sentit, és molt positiu indagar sobre el client. Visitar la seva pàgina web o el seu perfil professional a les xarxes socials ens pot ser molt útil per conèixer millor l’origen i el propòsit del text. Un cop feta aquesta investigació, podem posar fil a l’agulla amb el procés de traducció.
L’últim pas és polir les imperfeccions. Mai ens hem de quedar amb dubtes sobre la feina que lliurem. Aquí és on entra en escena una cosa tan útil i en ocasions descuidada com és la comunicació fluida i productiva amb el client. No es tracta d’aclaparar amb preguntes pesades i saturar les bústies amb correus electrònics. A vegades, una simple entrevista per Skype pot solucionar molts dubtes. El client sabrà explicar-nos què pretén aconseguir —o evitar— amb el text.
