L’espanyol o castellà és el teu idioma nadiu, o potser un dels teus, però no saps res sobre el seu origen? Ara li posarem remei. Com a mínim, et sona que ve del llatí, oi? Molt bé, val més això que res! No t’amoïnis, perquè a Okodia estem acostumats a tractar amb els idiomes i coneixem bé el seu origen i evolució. Continua llegint per descobrir l’origen fascinant de l’espanyol!
D’on ve l’espanyol?
L’espanyol és una llengua romanç amb arrels a Roma. Apareix de l’evolució del llatí vulgar, que va donar lloc a diversos idiomes europeus i mundials. La seva història es remunta al segle III aC, però la seva consolidació com a idioma oficial de Castella va ser al segle XIII amb Alfons X el Savi.
Els romans van llegar més que monuments a Espanya; el llatí va donar origen a l’espanyol. De tots els idiomes romànics que van aparèixer després de la caiguda de l’Imperi Romà, l’espanyol té la difusió més extensa. És la llengua materna d’aproximadament 493 milions de persones i té més de 590 milions de parlants i estudiants segons l’Instituto Cervantes.
Arrels de l’espanyol
L’espanyol té unes arrels profundes a la península Ibèrica, influenciat per celtes, ibers, fenicis, grecs, cartaginesos i, sobretot, per la romanització que va convertir el llatí en l’idioma predominant a Hispània. Amb la caiguda de l’Imperi Romà, el llatí vulgar va evolucionar a diverses zones, la qual cosa va donar lloc a les llengües romàniques, incloent-hi l’espanyol.
La presència musulmana a al-Àndalus també va deixar una empremta lingüística, amb el naixement del mossàrab, una mescla d’àrab i llatí vulgar. La Reconquesta va influir en la configuració de l’espanyol, sobretot al regne de Castella, que va liderar la iniciativa i va absorbir elements del mossàrab, enriquint l’idioma amb arabismes.
Així doncs, l’espanyol és resultat d’una evolució lingüística complexa que fusiona influències romanes, germàniques i àrabs, i que s’ha consolidat com una de les llengües més importants i parlades del món.
Espanyol o castellà?
El terme “espanyol” i “castellà” s’utilitzen sovint indistintament per referir-se a aquest idioma. No obstant això, hi ha un debat semàntic sobre si són exactament el mateix o si hi ha alguna distinció subtil.
En termes pràctics, tots dos termes es refereixen al mateix idioma, que és la llengua oficial d’Espanya i es parla a molts altres països d’arreu del món. La Real Academia Española (RAE) accepta totes dues denominacions com a sinònimes i no en fa cap distinció oficial.
El terme “espanyol” es fa servir d’una forma més àmplia internacionalment, mentre que “castellà” sovint s’associa més específicament al dialecte que es parla a la regió de Castella a Espanya.Algunes persones prefereixen parlar d’“espanyol” per referir-se a l’idioma en general, mentre que unes altres prefereixen “castellà” per raons de precisió històrica o cultural.
Aquest és el text més antic que es conserva en castellà
Un text del segle X, conegut com a Nodicia de kesos, sorgeix com a fort candidat per arrabassar-li el títol de primer escrit en llengua castellana a les Glosas emilianenses, que fins ara ostentaven aquest honor. No obstant això, la Real Academia Española (RAE) també reconeix indicis del naixement del castellà en documents descoberts al monestir de Valpuesta, situat a 90 quilòmetres de la capital burgalesa.
Aquests documents, que pertanyen al Cartulario de Valpuesta, s’han autenticat parcialment (malgrat que s’han identificat uns plecs com a falsificacions). Segons la RAE, en ells s’observa com el llatí va cedint pas i s’albira l’emergència de l’estructura lingüística del nou idioma.
Encara que el Nodicia de Kesos continua sent considerat com una fita en els inicis del castellà, la Real Academia no ha dut a terme cap estudi detallat sobre aquest text. El document procedeix de l’any 959. Es tracta d’un document que precediria les Glosas, un manuscrit trobat al monestir de San Millán de la Cogolla, a La Rioja. Data de l’any 977 i, fins ara, es considerava el més antic escrit en castellà.
S’atribueix al monjo Ximeno, reboster del monestir dels sants Justo i Pastor a La Rozuela. La Nodicia de kesos és, en realitat, un inventari de queviures i, més concretament, una llista de formatges que feia el religiós.
Veus? Ara ja saps l’origen de l’espanyol. Què t’ha sorprès més?
