¡Pide presupuesto gratis!

    Accepto la política de privacitat i les CG

    Es diu Laura i fa una mica més de tres anys i mig que treballa a Okodia – Grup traductor. Va estudiar Filologia Anglesa i després va fer un màster en Traducció i Mediació Intercultural a la Universitat de Salamanca. Actualment treballa al departament de Vendes i nous clients de l’agència de traducció. Segons explica, en el seu dia a dia tracta amb clients nous que encara no coneixen els serveis d’Okodia i que des de la seva empresa o bé a nivell particular necessiten feines de traducció o interpretació. «El meu departament és el primer contacte i des d’aquí provem d’assessorar i informar-los sobre els diferents serveis que ofereix Okodia», afegeix. És hora de conèixer una mica millor la Laura.

    – Què és el que més t’agrada de la teva feina diària aquí?

    El meu dia a dia a Okodia és molt dinàmic i variat. No saps mai què t’oferirà el dia, amb qui parlaré o quin projecte de traducció començarem. A més, dins del departament de vendes duem a terme funcions diferents, des del contacte amb els nous clients i seguiment de sol·licituds fins a la preparació de campanyes de màrqueting i prospecció de noves oportunitats de negoci; sempre estem entretinguts!

    – Com descriuries el món de la traducció?

    Imprescindible. De vegades podem pensar que la traducció no té res a veure amb nosaltres, però realment està més a prop del que ens pensem: en les sèries que veiem traduïdes i doblades al nostre idioma, quan comprem a les botigues virtuals de marques internacionals, en les instruccions d’ús d’un electrodomèstic nou o en el prospecte d’un medicament que ens hem de prendre. Sembla que no, però les agències de traducció formem part de tot això.

    – Amb la covid-19 el teletreball ha tingut un auge molt important en altres sectors, però a Okodia es teletreballa des del principi. Què ha suposat per a tu el fet de poder teletreballar diàriament?

    Al principi em va costar una mica canviar el xip de la feina presencial al teletreball. Sempre havia estudiat de forma presencial i les meves primeres experiències laborals havien estat presencials també. Els canvis costen, això és així. Normalment m’adapto ràpid i agafar gust al teletreball és fàcil. No cal que matini tant i l’estalvi de temps en desplaçaments és evident.

    – Què és el més important que has fet a la vida?

    Respondre aquesta pregunta és molt difícil! Diria que encara em queda molt per fer i no sabria escollir una sola cosa important. Entre les decisions més importants que he pres hi ha la de viure durant una temporada a l’estranger. És una experiència que recomanaria a tothom ja que t’ajuda a créixer, a perdre pors, a enfrontar-te a l’idioma i veure les coses des de perspectives diferents.

    – Quines han estat els teus millors èxits?

    Diria que estic molt contenta de ser completament independent. En aquest moment, encara que soni dur, per als joves les coses són molt complicades: trobar una feina que ens ompli i en la qual ens valorin, independitzar-nos, tenir la possibilitat de seguir formant-nos, poder viure sense necessitar l’ajuda econòmica dels nostres pares…

    – Quines són les teves aficions principals?

    M’encanta viatjar! Diria que és la meva major afició. Sempre que puc, provo d’escapar-me i gaudeixo molt planificant el viatge. Aquest any en què viatjar és una mica complicat, m’estic aficionant a la cuina i, tot i que no sé si val gaire que ho digui jo mateixa, crec que hi tinc força traça!

    – Un país on t’agradaria viure.

    Només un? Dels països que conec, la veritat és que cadascun aporta alguna cosa diferent i no podria decidir-me per un en concret. A la meva llista tinc Holanda, Irlanda, Alemanya… Malgrat això, m’atreviria a dir que sempre tornaria a Espanya. Com es viu aquí, no es viu enlloc!

    – Alguna vegada t’has posat una meta o objectiu i no l’has pogut assolir? 

    Des que tenia 15 o 16 anys sabia que volia ser traductora o, com a mínim, entrar en aquest món. Quan vaig acabar Batxillerat vaig fer la prova per accedir a Traducció i Interpretació a la Universitat de Salamanca, però no va poder ser. No podia quedar-me amb les ganes, de manera que vaig seguir formant-me en els idiomes i uns anys després vaig aconseguir entrar al Màster en traducció a la mateixa universitat. Missió aconseguida!

     

     

    Rocío González

    Autor Rocío González

    More posts by Rocío González
    ca