Demana pressupost gratuït!

    Accepto la política de privacitat i les CG

    Malgrat que és diplomada en Turisme, des de fa més de 9 anys, l’Ana, riojana de naixement, també forma part de la petita-gran família d’Okodia. És una de les gestores de projectes, de manera que sovint és una de les primeres amb qui contacten els clients de la nostra agència de traducció. Li encanta la seva feina i sempre s’esforça al màxim per donar el millor de si en el seu dia a dia. Li encanta viatjar, dormir i el seu temps lliure el fa servir en jugar i passejar amb la seva filla petita i el seu gos.

    – Què és el que més t’agrada de la teva feina diària?

    De la feina en si, la relació directa i propera, malgrat que telemàtica, amb les persones, tant amb els clients com amb els traductors i companys. De les condicions laborals, el fet de poder treballar des de casa.

    – Per què t’interessa el món de la traducció?

    És un món superinteressant. És la capacitat d’adequar un text perquè algú que no parla el teu idioma, i fins i tot té una cultura diferent, l’entengui.

    – Què és el més curiós que t’ha passat al llarg de tot el temps que fa que treballes a Okodia?

    El més curiós, poc freqüent i agradable alhora és que un client et feliciti, hahaha. Normalment, tant en el món de la traducció com en qualsevol altre, estem acostumats a comunicar les queixes però no gaire a dir quan alguna cosa està bé, així que quan rebem felicitacions dels nostres clients, és un moment d’eufòria.

    – Com descriuries el món de la traducció?

    És un món molt interessant i força infravalorat. Les persones que no estan dins d’aquest món no s’adonen de la feinada que hi ha rere una traducció. No es plantegen que el que es fa no és una cosa automàtica, paraula per paraula, sinó que cal traslladar l’essència del contingut d’un idioma a un altre afegint-hi les connotacions necessàries perquè el missatge tingui sentit en la cultura a la qual va dirigit.

    – Hi ha qui diu que el món de la traducció és difícil i molt complicat, després de tot el temps que fa que treballes a Okodia, creus que és així?

    Sí, és força difícil. La gent creu que traduir és saber una llengua i prou, però la realitat és que per traduir un text senzill, d’acord, però per traduir un text una mica més especialitzat has de tenir molta preparació, recursos, llegir i investigar molt.

    – Quins consells donaries a les empreses que estan pensant en si han o no traduir els seus continguts?

    El meu consell és que ho facin. Els seus productes arribaran a molt més públic, de manera que la inversió que facin en la traducció, la recuperaran amb escreix quan augmentin els seus clients.

    – En què ha influït la situació provocada per la covid-19 en la teva feina diària a l’empresa?

    Per sort, no m’he vist gaire afectada per la situació, ja que la nostra empresa és pionera en el teletreball, per la qual cosa no hem hagut de deixar de treballar en cap moment. A més, al principi vam tenir por per la baixada de sol·licituds que es podrien donar, perquè si les empreses redueixen la seva activitat, reduiran també les seves sol·licituds de traducció, però el que ens ha fallat per una banda, l’hem rebut de l’altra, amb sol·licituds de traducció referents a la malaltia.

    “M’al·lucina el xinès”

    – Què és el més important que has fet a la vida?

    Tenir una nena i anar a pel segon fill.

    – Quins han estat els teus millors èxits?

    Crec que el meu millor assoliment és tenir una feina que m’agrada i la capacitat de desconnectar d’ella quan la meva jornada laboral acaba per dedicar-me a la meva vida personal, amb la qual també estic molt contenta.

    – Un país on t’agradaria viure.

    No canviaria això de viure a Espanya, però sí que me n’aniria a algun lloc amb platja i bona temperatura.

    – Hi ha algun idioma que et cridi especialment l’atenció? Per què?

    M’al·lucina el xinès perquè, a més de saber escriure’l, l’has de saber dibuixar, cosa que per a mi seria complicadíssima.

    – Alguna vegada t’has posat una meta o objectiu i no l’has pogut assolir?

    Aprendre a tocar el piano. Vaig estar uns quants anys fent classes de piano, però no vaig ser capaç d’aprendre, encara que crec que hi ha coses per les quals cal néixer i ser pianista no era el meu destí.

    Rocío González

    Autor Rocío González

    Més entrades de. Rocío González

    Si vols traduir les teves campanyes de comunicació...

    TENIM UN REGAL PER A TU

    En fer clic en l'enllaç acceptes la nota legal, política de privacitat i condicions generals