Demana pressupost gratuït!

    Accepto la política de privacitat i les CG

    Vols fer un màster en una universitat estrangera o que els teus fills cursin un any acadèmic en un altre país. Potser una empresa multinacional et fa una oferta laboral o et vols casar una persona d’una altra nacionalitat. Doncs bé, en tots aquests casos, és més que probable que necessitis un traductor jurat. Hi ha moltes empreses, entitats acadèmiques, organismes i institucions internacionals que demanen una traducció oficial de certs documents.

    Però què és una traducció jurada?

    Una traducció jurada és una traducció entre dues llengües (lògicament) amb validesa legal davant un organisme oficial. El que la diferencia d’altres traduccions és que ha d’estar signada i segellada per un traductor jurat autoritzat i que té caràcter oficial davant les autoritats. Aquestes traduccions s’han de presentar en paper, tot i que no cal que sigui paper timbrat.

    Quins són els documents més habituals?

    Les traduccions jurades s’acostumen a requerir en processos administratius, legals i judicials on cal aportar documentació en altres idiomes, de manera que es pugui donar fe sobre aquesta traducció.

    • Contractes o certificats empresarials,
    • Certificats acadèmics, mèdics o antecedents penals,
    • Documentació aportada en procediments de naturalització,
    • Testaments, partides de naixement, matrimoni i defunció,
    • Permisos de residència,
    • Poders notarials atorgats a l’estranger…

    Què és un traductor jurat?

    Bàsicament, el traductor jurat és la persona que certifica que la traducció és una còpia exacta, però en un altre idioma, del document original, i que tot el que hi consta és la mateixa informació que al document legal de referència. Res s’afegeix, res s’elimina, res es modifica. A Espanya només la poden fer els traductors jurats, que són nomenats pel Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació per convalidació d’estudis universitaris o per examen com els únics traductors amb la potestat suficient per certificar les seves traduccions. En algunes comunitats autònomes i en altres països els nomenen els seus propis organismes. A més de les traduccions, poden fer funcions d’intèrpret en un procés judicial, en un acte davant de notari, en una cerimònia de matrimoni o en qualsevol acte de caràcter oficial on intervinguin diferents idiomes.

    Diferències entre traducció jurada i traducció no jurada

    Provem de simplificar-ho amb l’exemple d’un contracte. El cas més senzill seria si tu i jo volem arribar a un acord sobre alguna cosa i, per deixar-ne constància, fem un «contracte» amb terminologia plana (traducció general, si l’haguéssim de traduir). En canvi, si es tracta d’un contracte «formal» tindrà terminologia jurídica (especialitat jurídica) i llavors seria una traducció especialitzada o, en aquest cas, una traducció jurídica. Finalment, si fos necessari escripturar o donar fe pública d’aquest contracte seria necessària la presència d’un notari (i l’equivalent seria una traducció jurada). En aquest sentit, la traducció d’un text amb terminologia general seria una traducció general; la traducció d’un text amb terminologia específica d’un àmbit seria una traducció especialitzada i, si l’especialització o la terminologia és jurídica, la traducció serà jurídica.

    A primera vista, la traducció jurídica està signada i segellada per un traductor designat pel MAEC, ja que el traductor jura haver fet una traducció fidel i completa de l’original. A part de la signatura, el segell i el jurament, realment no es diferencia massa d’altres traducció, ja que qualsevol, sigui jurada o no, s’ha de fer amb tota la precisió, fidelitat i correcció possibles. No obstant això, sí que és cert que el propòsit del text original condiciona, com en qualsevol traducció, les decisions que hem de prendre conforme anem traduint. I ja que els textos originals que normalment s’han de traduir de manera jurada acostumen a tenir una funció legal o administrativa, resulta que les traduccions jurades normalment responen a un procediment comú específic, més per la natura que pel fet de ser o no jurades.

    Quan necessitaré una traducció jurada?

    Una traducció jurada no és ni més ni menys que una traducció certificada, segellada i signada per un traductor jurat. Aquests traductors tenen, a efectes d’equivalència, una validesa similar que un notari, és a dir, un traductor jurat dona fe de la veracitat de la traducció que està signant. A Espanya, és el Ministeri d’Afers Exteriors qui nomena mitjançant examen o mitjançant convalidació per estudis universitaris als traductors jurats (a Catalunya, per català, ho fa la Generalitat de Catalunya). Un traductor jurat, doncs, fa una traducció i, per donar-li la validesa jurada necessària, imprimeix la traducció, generalment, en paper timbrat (s’aconsella també adjuntar una còpia del text original que s’ha traduït), adjunta un certificat de traducció jurada on dona fe de la veracitat de la traducció, i la signa i segella amb el seu segell personal. Totes aquestes dades de compliment obligatori per als traductors jurats es poden consultar a la pàgina web del MAEC.

    D’altra banda, la necessitat o no d’una traducció jurada ve marcada per la finalitat última de la traducció. Sol ser necessària per convalidar títols universitaris o d’altres en països on és necessària una traducció, o per legitimar la traducció d’un contracte de feina internacional, o per a la realització d’una escriptura de compravenda d’un immoble en un altre idioma. Les traduccions jurades s’acostumen a fer a partir de documents finals, és a dir, a partir d’un títol universitari ja expedit o un contracte o escriptura ja signats entre les parts, ja que el traductor jurat indica on apareixen segells o signatures en l’original. Aquestes traduccions jurades acostumen a ser sol·licitades per l’Administració o per entitats o organismes per a la realització de tràmits legals, són més cares que les traduccions no jurades causa de la càrrega de responsabilitat que impliquen, i només poden lliurar-se en format físic (paper) per la necessitat de certificar-les, segellar-les i signar-les.

    Un mar de dubtes

    Una de les característiques de les traduccions jurades acostuma a ser la literalitat. Molts traductors jurats desaconsellen fer ús de les adaptacions i ser el més literal possible dins de la correcció lingüística. Això que sembla tan simple, posat en pràctica, no deixa de suscitar dubtes. Si estic traduint un certificat de penals, trobo que aquest és un document administratiu que té el seu format determinat en cadascun dels països on s’expedeix. Pot ser un format similar, però per descomptat no és exacte. He d’adaptar el format original al format de la llengua de destí? Al capdavall, el que es jura és que la traducció és fidel i completa, de manera que l’important és que figuri tota la informació i que el sentit i el propòsit siguin els mateixos. Importa llavors l’ordre exacte en què aquesta informació està distribuïda? S’han d’adaptar les fórmules escrites amb què s’expressa aquesta informació si el significat i propòsit de la traducció són els mateixos que els de l’original? Fins a quin punt hem de fer ostentació de la literalitat?

    Quan les traduccions jurades han de bregar amb trets culturals, i ja que en aquests casos s’aconsella ser com més literal possible, pot ser factible afegir notes a peu de pàgina que clarifiquin aquestes qüestions. Aquest pot ser el cas quan traduïm expedients acadèmics en què figuren barems de qualificacions que responen al sistema educatiu propi de cada país. Igualment amb els noms de les titulacions i els de les assignatures. En el cas de les qualificacions, podem optar per deixar-les tal qual, i ja s’encarregarà el ministeri receptor en qüestió de convalidar aquesta qualificació per una altra segons el seu propi sistema d’educatiu. Per això disposen de taules de convalidació. No obstant això, cal recordar que la convalidació es farà pel que fa a l’original, que les qualificacions s’han de confrontar amb el document original i no amb la traducció jurada. Per tant, ja que la traducció ha de ser fidel i completa, per què no proporcionar una traducció fidel de les qualificacions? Si hi ha aquests barems, per què no fer-ne la traducció? El mateix amb els noms de les institucions i les assignatures.

    Les notes a peu de pàgina també poden al·ludir a certes particularitats formals del text, com en el cas que el text original estigui redactat en un format bilingüe i es vulgui aclarir quin és l’idioma annex. De totes maneres, aquesta informació addicional queda a l’arbitri del traductor, que ha de decidir fins a quin punt són necessàries les explicacions sobre el text que no apareixen de manera explícita en l’original. I si el que trobem en l’original és una errada ? S’ha de corregir en la traducció i comentar-la amb una nota al peu? S’ha de corregir i prou? S’ha de cometre una errada paral·lela a la traducció? Si el que intentem és proporcionar una eina de comprensió, haurem de rebutjar l’última de les tres opcions? O pressuposarem al nostre lector una intel·ligència suficient com per reinterpretar pels seus propis mitjans l’errada reproduïda en la traducció? Tot això és decisió del traductor i no hi ha una norma escrita que ho clarifiqui. Així doncs, l’única cosa que podem fer és intentar tenir un criteri format i contractar una assegurança de responsabilitat civil.

    Enllaços d’interès

    El common law: així és la seva traducció

    Els desafiaments de la traducció jurídica