¡Pide presupuesto gratis!

    Accepto la política de privacitat i les CG

    El títol d’aquest article segurament t’haurà dut a replantejar-te si és possible que un idioma s’extingeixi o desaparegui. Pot semblar una mica utòpic, però la veritat és que sí. Saps quants idiomes es parlen actualment al món? Prop de 6.000. I saps quants d’aquests idiomes perviuran al final de segle? Menys de 3.000.

    Quan mor una llengua

    La mort d’una llengua és un procés natural. Cal recordar que per idioma s’entén la llengua, perfectament desenvolupada, d’un país o comunitat. De fet, la mort d’una llengua no es produeix quan mor l’últim parlant, sinó quan ho fa el penúltim, ja que se sobreentén que una llengua és una eina de comunicació que, evidentment, necessita d’algú amb qui parlar-la. I és que, encara que sembli sorprenent, hi ha idiomes que només parla el 4 % de la població.

    Quins són, doncs, les causes perquè una llengua desaparegui? S’estima que la fam, les migracions i les malalties són els motius principals de la desaparició d’una llengua. També podem parlar de conflictes civils i guerres mundials. Els indígenes del Salvador, per exemple, van abandonar les seves pràctiques culturals i el seu llenguatge per evitar ser assassinats durant la massacre de camperols salvadorencs de 1932, dirigida als ciutadans més pobres del Salvador, molts dels quals eren indígenes.

    Al segle XXI, la pèrdua d’idiomes es produeix principalment a causa de la manca de persones que els parlen. De fet, la UNESCO descriu els idiomes en perill d’extinció com aquells els parlants dels quals han desaparegut o han canviat a un altre idioma, generalment l’idioma principal d’un grup dominant. Això generalment pren la forma de pares que transmeten la seva llengua materna als seus fills, els que més endavant en la vida usen l’idioma dominant del país en què es troben per obtenir avantatges socioeconòmics o evitar la discriminació.

    S’han que desterrar las creences tradicionals que només s’extingeix el vocabulari, la gramàtica o la sintaxi de la llengua: la pèrdua és molt més profunda. Mitjançant el llenguatge, els pensaments, idees, creences, desitjos i passions d’un grup humà prenen forma, adquireixen pes i realitat. En el moment que un idioma s’extingeix, perdem tota la cultura que l’acompanya, les llegendes, les tradicions orals, les antigues tècniques d’art o de treball, les creences místiques o religioses dels seus parlants… Perdem, en definitiva, un trosset d’humanitat.

    Que algú faci alguna cosa!

    Hi ha idiomes o, millor dit, llengües, que existien fa milers d’anys i que ara ja no hi són. Això no és cap fet aïllat ni una cosa que es comenci a estudiar ara; l’ONU va començar a parlar-ne l’any 1994 amb la publicació del “Llibre vermell de les llengües amenaçades”, en què es mostra quines llengües estan amenaçades, on es parlen i quin és el seu grau de vitalitat. No volem alarmar ningú, però segons la UNESCO, cada dia que passa la humanitat perd 14 idiomes. En l’última dècada la humanitat ha perdut gairebé un centenar de llengües. De les que queden, més de 400 són susceptibles de desaparèixer en els propers cinc anys. Pots consultar aquí el mapa que determina en quina fase d’extinció es troba una llengua.

    Es pot fer alguna cosa que n’eviti la desaparició? Doncs sí, tot i que, com sempre, això ha de partir de la política, ja que les polítiques educatives que incloguin l’estudi de determinats idiomes o llengües per preservar-ne la conservació o, per exemple, elaborar gramàtiques o llibres sobre aquests idiomes seria també una solució apropiada per preservar-los.

    Les organitzacions sense ànim de lucre com l’Institut de Llengües en Perill d’Extinció de Living Tongues publiquen articles científics, fan treballs de camp lingüístics i fins i tot creen diccionaris en línia per preservar les llengües indígenes. L’institut adopta un enfocament únic per a l’adquisició del llenguatge mitjançant l’organització de tallers digitals en què es capacita els activistes locals del llenguatge endogen perquè gravin i editin frases en el seu idioma amb la gent gran de la població local. Aquests activistes lingüístics no només adquireixen habilitats tècniques addicionals, sinó que molts activistes també es converteixen en investigadors altament capacitats dins de la seva regió i es converteixen en ambaixadors locals de l’institut. Des de 2005, The Living Tongues Institute ha ajudat a crear més de cent diccionaris que contenen desenes de milers de paraules i imatges.

    Per a què ens serveix saber si una llengua ha desaparegut? Doncs principalment per conèixer la situació de les llengües a la resta de món. Això vol dir que l’anglès o el francès desapareixeran? No. Encara donaran molta guerra tots dos, així que si vols traduir els teus documents a algun d’aquests idiomes, pots encarregar-nos la traducció sense problemes.

    Les noves tecnologies

    Un d’aquests idiomes és l’islandès, que viu amenaçat per l’ús de les noves tecnologies.

    L’ús de l’islandès s’ha tornat pràcticament inexistent en la tecnologia des de l’any 2000. Assistents digitals com Siri o Alexa no reconeixen l’idioma, és obvi que no entra a formar part dels cinc idiomes als quals s’ha de traduir un aplicació mòbil, la qual cosa fa que els islandesos s’hagin d’entendre amb la tecnologia exclusivament en anglès.

    La bretxa digital també suposa un maldecap per a llengües com el basc, el català, el romanès o el xinès mandarí. L’anomenat llenguatge de Valley, l’anglès, domina tant l’esfera digital que s’estima que en menys de tres dècades aquests idiomes, juntament amb l’islandès, desapareixeran a nivell tecnològic.

    Però el que et fa mal també et pot fer més fort. Per exemple, els bolivians busquen revitalitzar la llengua aymara via Facebook. Hi ha molts que consideren que si una llengua no està a la web, no existeix. Però una llengua no mor del tot fins que en mor l’últim parlant. Així que, per què no traduir pàgines webs, llibres i altra informació a aquests idiomes? Potser així s’aconsegueixi salvaguardar el valor de les llengües i, per descomptat, de la cultura que porten associada.

    De manera similar, amb la ràpida popularitat dels fòrums en la dècada de 2000, Internet es va convertir en un lloc comú perquè els parlants d’ídix conversin en la seva llengua i, amb el temps, el món virtual es va convertir en la principal destinació per als parlants d’ídix, que és un dels idiomes més notables que han tingut un renaixement al segle XXI és l’ídix . Una vegada el parlaven més de 10 milions de jueus a tot el món, el nombre de parlants de l’ídix va disminuir dràsticament a causa de l’Holocaust ja que els supervivents es van veure obligats a assimilar i fer servir la llengua nativa per evitar la persecució. L’ús de l’ídix gairebé havia desaparegut en una petita quantitat de comunitats jasídiques.

    A més, dins del formiguer de continguts que és Twitter, podem trobar comptes instructius sobre idiomes com són @MissTagless, creadora de contingut en valencià, i @jorgepueyo_95, que confessa que es lleva dos cops a la setmana a les 5 del matí per gravar un informatiu matinal en aragonès. Aquests comptes proporcionen una visibilitat que poden ajudar a insuflar aire a les llengües moribundes.

    Un altre recurs poden ser les aplicacions amb les quals aprendre idiomes. Sense anar més lluny, amb duolingo pots aprendre hawaià, navajo i gaèlic escocès, tres llengües en perill d’extinció. Sens dubte, la tecnologia pot perjudicar, com en el cas de l’islandès, però també pot ser de gran ajuda.

    Alguns noms propis

    – Yang Huanyi, (1909-2004)

    Amb la mort d’aquesta dona va desaparèixer l’última persona que parlava un dels idiomes més antics del món: el Nü Shu, conegut pels lingüistes com l’«escriptura de les dones». Aquest dialecte xinés va ser emprat per dones de diverses generacions per comunicar-se entre elles en secret. Actualment només alguns traductors especialitzats són capaços d’interpretar els escassos documents que queden d’aquest preciós llenguatge.

    – Fanny Cochrane (1834-1905) 

    Fanny era una aborigen de la illa Flinders Tasmània. Aquesta dona es va fer famosa a nivell internacional per enregistrar amb la seva veu cançons i llegendes en una de les desconegudes llengües aborígens de Tasmània. Gràcies a aquests enregistraments antics, encara podem traduir els escrits antics en aquells idiomes antiquíssims.

    Si t’ha semblat interessant aquest article, et convidem a aprendre sobre  quines paraules han desaparegut de l’espanyol. Visita’ns!

    Marketing

    Autor Marketing

    More posts by Marketing
    ca