¡Pide presupuesto gratis!

    Accepto la política de privacitat i les CG

    El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix la paraula argot com el llenguatge especial i familiar que fan servir entre si els individus de certes professions i oficis, com els toreros, els estudiants, etc. És a dir, el codi específic que s’utilitza en la intimitat d’un grup laboral o social. La RAE no ho diu, encara que ho suggereix, però és d’acceptació generalitzada distingir entre argot social i professional, com veurem a continuació.

    No tinc el plaer de conèixer l’argot taurí. No, no sóc capaç d’interpretar aquesta frase: “el burel mogón y careto persiguió al torero hasta el burladero luego de que fracasara con la chicuelina ya que la pañosa se descolgó del estaquillador por golpe recibido con el garapullo saliendo el marrajo en derrote”. Vol dir això que sóc una ignorant? Sí. Mai no he sentit la inquietud d’endinsar-me en el món dels toros. Però també, i més important (i rellevant, per al cas que ens ocupa), deixa clar el paper i funció de l’argot: xifrar.

    Característiques

    El tret més característic d’aquests llenguatges és l’ús d’un lèxic concret, diferenciat i ple de tecnicismes en el cas dels argots professionals.. De vegades, aquest vocabulari es cobreix intencionadament amb un vel invisible perquè els de fora no puguin penetrar-hi, no puguin entendre’l. L’argot de la presó és un bon exemple d’això: els interns, quan parlen entre ells, modificaran el seu llenguatge perquè els funcionaris no es fiquin en les seves converses.

    Com és lògic, com que són codis tan encriptats, particulars i efímers, la traducció és també tot un art. L’argot és la llengua d’un grup determinat i afavoreix i reforça la cohesió i identificació dels seus membres. El traductor, si es troba davant el repte d’haver de traduir argot, haurà de transportar tot aquest contingut, simbolisme i peculiaritat a la llengua d’arribada. Per això, haurà d’introduir-se en el grup en qüestió i investigar i experimentar l’argot en primera persona. 

    Com entendre l’argot de la presó

    Tenim la sort de poder presentar-vos una selecció de recursos sobre l’argot de la garjola: el llenguatge de la presó. La informació primària s’ha recopilat a través de visites periòdiques a un centre penitenciari de la comunitat de Madrid. La secundària s’ha obtingut gràcies a l’ajuda d’un grup de voluntaris/àries de Solidarios para el Desarrollo, ONG amb llarga tradició d’intervenció social en aquest àmbit; així com de la lectura de blogs, diccionaris i articles diversos, entre els quals destaquem el portal Infoprision (amb diccionari carcerari, guia pràctica de centres penitenciaris espanyols i relats verídics d’expresidiaris), i les memòries d’El Vaquilla, titulades Hasta la libertad.

    L’equip individual de recerca, en la fase de preparació i amb els mitjans de què disposava, va començar la documentació amb el visionat de la sèrie Orange is the new black. Aquest exercici, fet en versió original i sense escalfament, és recomanable per a tot aquell que vulgui familiaritzar-se amb el registre que es fa servir a les presons de Nova York. I si bé no ens dona equivalències en català (encara no està doblada ni subtitulada en aquest idioma), sí que ens deixa molt clara una idea: el llenguatge dins de la presó és críptic, peculiar i efímer. És críptic per la naturalesa pròpia dels seus parlants, que necessiten i persegueixen un cert grau d’intimitat; és peculiar perquè resulta de la combinació única de certs individus en un determinat espai, i és efímer perquè si es fixés, perdria la seva funcionalitat principal.

    Així doncs, la “unitat” científica d’Okodia – Grup traductor es congratula de poder proporcionar als seus lectors la informació obtinguda, que trobaran en els recursos citats (no us reproduirem un glossari aquí, que no ens paguen per terminòlegs), i és oberta a qualsevol pregunta o consulta que tingueu. No obstant això, l’equip assenyala que, igual que diem que cada persona és un món, hem de dir que cada presó és una microsocietat (o no tan micro, si tenim en compte que Espanya és el país de la vella Europa amb més presos per habitant) i, per tant, no hi ha un únic argot de la garjola.

    Entre els trenta interns del grup de centre visitat s’han comptat fins a deu nacionalitats, entorns totalment variats i 3 desenes d’històries particulars, res uniformes i en absolut generalitzables. Des de quinquis d’extraradi a universitaris cultivats.

    Esperem no trobar-vos per allà.

    Enllaços d’interès

    Els idiomes més estranys emprats en medicina

    Per què s’utilitza @ en els correus electrònics?

    ca