Per què s’ha convertit l’anglès en llengua franca?

Un somni persistent en la història de l’home sempre ha estat que la humanitat arribi algun dia a compartir un mateix idioma. Una antiga història hebrea ens explica que així va passar temps enrere, però Déu va castigar l’home en el seu afany per arribar al cel amb una torre i el va condemnar a parlar llengües diferents i a no entendre’s. També és cert que sense aquest càstig no existiria avui l’ofici de traductor, de manera que potser ens hauríem d’alegrar.

En tot cas, en aquests temps en què sembla que qualsevol condemna que un dia ens imposés Déu es desfà, en els temps postmoderns en què, diuen, Déu ha mort, potser s’albiri el camí que ens porti a aquest dia en que tots parlem una llengua comuna. Per motius econòmics, sembla que l’anglès aconseguirà convertir-se en aquesta llengua franca tan anhelada per tots.

Fins ara, estava clar que per fer negocis i per viatjar era l’anglès la llengua internacional que ens posava en contacte amb les cultures de l’Orient Llunyà i, per descomptat, les africanes. No obstant això, en l’última dècada és a més una llengua internacional en els àmbits administratius de diferents estats del món.

Traducció jurada en anglès

Davant la dificultat de trobar, per exemple, traduccions fiables entre combinacions d’idiomes com ara danès-malgaix, l’administració de qualsevol país és cada vegada més procliu a acceptar documents administratius originals —o bé la seva traducció jurada corresponent— redactats en llengua anglesa.

Que l’anglès hagi aconseguit fer-se lloc en les instàncies administratives, tan poc inclinades al canvi i la novetat, ja no és un símptoma, sinó la ratificació que la llengua anglesa s’ha imposat com a llengua internacional i no com una moda que passarà quan la Xina prengui el relleu del lideratge econòmic mundial. L’anglès ha vingut per quedar-se, ja que la societat civil i els estats de tot el món han fet una inversió enorme perquè els seus ciutadans aprenguin anglès, la qual cosa fa inevitable que aquesta dinàmica vagi en augment.

La justificació que l’anglès hagi aconseguit adoptar aquesta posició en tot el món és sens dubte econòmica i militar, i en cap cas lingüística. Arribarà el dia en què les diferents llengües siguin una simple senyal d’identitat local? Potser no siguem nosaltres qui veiem arribar aquest dia, però sí que és cert que en el pla informatiu, l’anglès és la llengua de referència a tot el món. I, encara que no agradi tothom, cal reconèixer que poder gaudir d’una llengua comuna facilita molt les coses.