Traductors a la història: la vida apassionant de Sacagawea

Fa molts anys, quan no existien ni en el pensament aquestes aplicacions “meravelloses” per a mòbil amb què més o menys traduïm altres llengües, hi havia unes personetes que s’encarregaven que la gent que parlava diferents idiomes pogués entendre’s. Aquests esforçats professionals dominaven almenys dues llengües i van ser els primers responsables que sorgís la professió de la qual ara vivim els integrants de l’equip de Okodia-Grup traductor. Parlem dels primers traductors i intèrprets. Aquests personatges oblidats de la història sense la tasca dels quals cap de nosaltres estaríem trastejant per aquí.

Sacagawea, la traductora que interpretava

Ja saps que els termes “traductor” i “intèrpret” no són sinònims. Resumint-ho al màxim podríem dir que el traductor trasllada les paraules d’un idioma a un altre per mitjà de l’escriptura i l’intèrpret ho fa de forma oral. Per descomptat entre les dues professions hi ha moltes més diferències, per exemple, un intèrpret no té temps per revisar la seva traducció mentre que el traductor sí que pot rellegir i revisar abans de lliurar el projecte al client final… Són, en definitiva, dues professions diferents. Però aquest article “no va d’això”, així que ens centrem en el tema d’avui: la història de la gran Sacagawea.

Viatgem en el temps fins a finals del segle XVIII i principis del XIX. La història recorda aquells anys convulsos com els favorits dels grans colonitzadors de noves terres. Un dels paratges preferits per aquests grans homes (perquè gairebé sempre eren homes, ves quina casualitat!) era un territori meravellós i enorme descobert per Cristòfol Colom l’any 1492: Amèrica.

Una de les expedicions més conegudes d’aquella època va ser la que van liderar dos americans de primera generació: William Clark (1770-1838) i Meriwether Lewis (1774-1809). Et sonen els cognoms? Segurament perquè van ser els protagonistes del primer viatge de reconeixement, i més important, de l’oest salvatge americà.

El president nord-americà d’aquella època, Thomas Jefferson, s’havia proposat dominar tots i cadascun dels territoris de la nació recent abans que ho fessin els seus grans enemics: els britànics. Jefferson va ordenar la formació de moltes expedicions que ell anomenava “cossos expedicionaris” —traducció de “Corps of Discovery”—, però una de les més transcendents històricament parlant va ser l’anomenada “Expedició de Clark i Lewis”.

Traduir per garantir l’èxit

Com tots sabem per les pel·lícules de l’oest, les terres del nord d’Estats Units estaven habitades per diferents tribus d’indis americans que pertanyen a diferents grups ètnics. Un dels grups més importants rebia el nom de “shoshones”, un terme derivat de shishinowihs i que podríem traduir com “serps”. Encara que no et soni el nom segur que sí recordes una de les tribus que el formaven: els comanches, aquests indis tan coneguts pels cinèfils de tot el món.

La protagonista de la nostra història, Sacagawea, no va néixer en el si de la tribu comanxe, sinó en la dels “agaidikan” o “menjadors de salmó”. Aquesta tribu es coneixia entre els exploradors europeus per ser molt amistosa i repudiada per altres tribus índies per ser excessivament complaent amb els intrusos blancs.

Coneguda familiarment com Janey, Sacagawea va néixer l’any 1787 a la Vall del Riu Lemhi, a l’actual Estat d’Idaho. La història de Sacagawea abans de formar part de l’expedició de Lewis i Clark és una mica confusa però, pel que sembla, durant la seva infantesa va ser capturada per una tribu enemiga i venuda posteriorment a un aventurer, comerciant de pells i traductor conegut anomenat Toussaint Charbonneau.

Toussaint Charbonneauera un canadenc d’origen francès descendent de grans colonitzadors procedents de la vella Europa. El pioner Charbonneau es guanyava la vida caçant i comerciant amb pells per encàrrec d’una empresa famosa britànica anomenada “Companyia del Nord-oest”, però en el seu temps lliure també es guanyava uns calerons fent de traductor a les expedicions de colons que anaven arribant al veïnat. Segons explica la llegenda, a Charbonneau li encantava l’estil de vida dels indis, li agradava tant confraternitzar amb les tribus del seu entorn que després de casar-se amb una bellesa índia no va dubtar en comprar la jove Sacagawea perquè es convertís en seva segona esposa.

La història de la parella era una de tantes i no hagués transcendit més enllà de la bíblia familiar si no hagués estat per una coincidència. Al mes de novembre de 1804, els expedicionaris Lewis i Clark van arribar al seu poble buscant traductors i intèrprets que els ajudessin a entendre’s amb les tribus índies en la seva expedició per annexionar les remotes regions de Louisiana i Oregon. Charbonneau va ser un dels traductors escollits no només perquè dominava diverses llengües, sinó perquè la seva segona dona, la petita Sacagawea, parlava l’idioma shoshone.

Aviat Sacagawea li va treure tot el protagonisme al seu marit tan loquaç, no només perquè dominava bé l’anglès, el francès i el shoshone sinó perquè juntament amb el seu fill, que acabava de néixer, Toussaint projectava una imatge de pacifisme i de bons desitjos que cap indi ferotge es va atrevir a parar els peus als exploradors blancs. El resultat de la seva feina? L’èxit de l’expedició!