Demana pressupost gratuït!

    Accepto la política de privacitat i les CG

    Tant si ets espanyol com si l’estàs aprenent actualment, segur que ja sabràs que és un idioma que es parla en molts països de l’hemisferi occidental i, concretament, a Espanya i als països llatinoamericans. No obstant això, segur que no tots els castellanoparlants, que són 580 milions, coneixen totes les dades que et descobrim en l’article següent:

    Per fer boca: curiositats

    • L’espanyol és l’idioma dominant en l’hemisferi occidental

    Amb 329 milions de parlants nadius que el parlen com a primer idioma, aquest idioma llatí és el tercer més parlat al món després del xinès (1.200 milions) i l’anglès (328 milions). S’està estenent ràpidament en comparació amb altres idiomes. Per 2050, prop de 600 milions de persones parlaran espanyol.

    • L’espanyol es parla, com a mínim, a 44 països

    L’espanyol el parlen un mínim de 3 milions de parlants com a primer idioma en 44 països, la qual cosa el converteix en el quart idioma més parlat geogràficament després de l’anglès (112 països), el francès (60) i l’àrab (57).

    • L’espanyol és part de la família de llengües indoeuropees

    L’espanyol és membre de la família de llengües indoeuropees, que parla més d’un terç de la població mundial. Altres membres d’aquesta família d’idiomes inclouen francès, anglès, alemany, els idiomes eslaus, els idiomes escandinaus i diversos idiomes indis. L’espanyol també s’inclou en la subcategoria d’una llengua romànica, un petit grup familiar de llengües que inclou portuguès, francès, català, italià i romanès.

    • L’espanyol es remunta al segle XIII

    Els experts no han pogut determinar el segle exacte en què el llatí castellà de la regió centre-nord d’Espanya es va convertir en espanyol. No obstant això, hi ha acord en què les lleis aprovades pel rei Alfons al segle XIII per establir el castellà com un idioma oficial diferent de govern van ajudar a donar forma a l’idioma. Quan Colom va viatjar a les Amèriques l’any 1492, la seva versió de l’espanyol havia evolucionat fins al punt en què els castellanoparlants d’avui dia es podrien entendre fàcilment.

    • Mèxic és el país hispanoparlant més gran

    Amb una població de més de 121 milions de persones que parlen espanyol, Mèxic és geogràficament el país de parla hispana més gran. Amb gairebé 53 milions de persones, Estats Units alberga la segona població de parla hispana més gran de món, seguida de Colòmbia, Espanya i Argentina.

    L’espanyol, un idioma únic?

    Però com tots sabem, no hi ha un únic idioma espanyol. Una gran part d’aquests milions de castellanoparlants es comuniquen en un espanyol propi que, malgrat que es regeix per unes regles ortogràfiques, sintàctiques i gramaticals úniques, es diferencia per la riquesa d’un vocabulari propi i, també, per la forma de pronunciar algunes lletres i grafies.

    Per exemple, a banda de pronunciar la “c” com si fos una “s” (cosa que també es fa al sud d’Espanya i a les illes Canàries) l’espanyol dels països llatinoamericans és força diferent del que podem sentir, per exemple, en una cafeteria de Salamanca. Algunes característiques peculiars podrien ser:

    – Preferir el diminutiu “ito” o “ita” en lloc d’“ín”, per exemple: “pequeñito” i no “pequeñín”.

    – Emprar el pronom personal “vos” en lloc de “tu”. Exemple: “¿Vos estás jugando conmigo?”.

    – Utilitzar el pronom “ustedes” en lloc de “vosotros” per dirigir-se a persones de qualsevol edat. Exemple: “¿Quiénes de ustedes prefieren chocolate para merendar?”. Aquesta fórmula de tractament també es fa servir en algunes comunitats espanyoles com la canària. Està bé conèixer aquestes petites diferències, però tingues en compte que no es parla el mateix espanyol a Mèxic que a Guatemala. A Europa normalment parlem de Llatinoamèrica, però no cal oblidar que cada país és diferent i té les seves pròpies costums i varietats de l’espanyol particulars.

    A nivell de vocabulari, és curiós que hi ha paraules que tenen una definició diferent a la que estem acostumats a Espanya:

    – Coger: un dels exemples més populars. Compte amb aquesta paraula si visites Mèxic; allà s’utilitza com a sinònim de mantenir relacions sexuals.

    – Chiva: la femella del boc passa a ser a Veneçuela la roba de segona mà.

    – Boludo: a Argentina o Uruguai significa “que té poques llums o que obra com a tal”, però compte! Si viatges a Mèxic boludo vol dir “que té protuberàncies”.

    – Perra: el que a Espanya seria la femella del gos o l’enrabiada d’un nen, en altres països com Equador seria la típica ressaca.

    – Foco: el que aquí seria una mena de llum, a Colòmbia és sinònim de somnolència.

    L’estimadíssima lletra ñ

    Si hi ha una característica que distingeixi el castellà de la resta és, sense cap dubte, la presència de l’enya, tan entranyable i estimada, també anomenada “lletra ñ”, oi? Doncs realment no només apareix a l’espanyol. Investigant una mica sobre aquesta lletra “espanyolíssima” hem descobert que també forma part d’altres idiomes com el guaraní, el quítxua o el tagal. És evident que la influència dels conqueridors espanyols segur que hi va tenir alguna cosa a veure…

    Exclusivitats a banda, el que sí està clar és que el caràcter de l’enya forma part intrínseca no només del nom d’Espanya, sinó de multitud de paraules que, sense ella, sonarien estranyes i, fins i tot, provocarien confusió (“Me rompí una una”- “Me rompí una uña”).

    Segons alguns estudiosos, la lletra “ñ” sorgeix als monestirs medievals. Com ja saps, una de les tasques més importants dels monjos era copiar llibres, una tasca summament pesada i, de vegades, interminable. Per estalviar temps, quan havien d’escriure la seqüència de lletres “nn” (per exemple “annus” o “Hispannia”) els monjos tan enfeinats abreviaven i col·locaven una lletra “n” petitona just al damunt de la primera. Aquesta miniatura d’ena va derivar, amb el temps, en el famós tret que tots coneixem i que tant trobem a faltar en els teclats d’ordinador d’altres països.

    Paraules curioses amb la lletra ñ

    Per acabar aquest article, volem compartir amb tu algunes paraules curioses que s’escriuen amb ñ.

    Añacal: 

    Fusta en què es porta el pa al forn després del pastat.

    Pipitaña:

    Flauta feta de canya d’ordi tendre.

    Cañameñas: 

    Fet amb fil de cànem.

    Piñuelo: 

    Gra o llavor del raïm i d’alguns altres fruits.

    Esmuñir: 

    Munyir les branques dels arbres.

    Entuñar: 

    Dit d’un arbre o d’una vinya: omplir-se de fruit.

    Enllaços relacionats

    4 paraules que no signifiquen el mateix a Espanya i Llatinoamèrica

    Itàlia, Alemanya i Espanya; endevines les diferències per països?

    Marketing

    Autor Marketing

    More posts by Marketing