A primera vista, un menú o una recepta poden semblar poqueta cosa, perquè són curts i no tenen desglossaments, croquis, ni coses gaire estranyes. No obstant això, i contràriament al que pugui semblar, les traduccions gastronòmiques, entre les quals s’inclouen la preparació i la descripció d’uns plats saborosos requereixen un gran coneixement del factor cultural propi de país i, si no se n’encarrega un professional, acostumen a tenir com a resultat una barreja indigesta. L’objectiu d’avui és descobrir-te algunes de les dificultats de la traducció gastronòmica.
- Els noms propis, els delators de la traducció gastronòmica
- La presentació dels plats
- La preparació del menjar
Els noms propis, els delators de la traducció gastronòmica
És habitual que els noms propis donin maldecaps als traductors. En el cas de la traducció gastronòmica, és importantíssim tractar-los de forma correcta, perquè els errors són poc subtils i força fàcils de detectar. Moltes vegades, els noms propis es deixen igual que en l’original, però d’altres s’han de traduir perquè, si no, el lector no entendrà del que s’està parlant. D’això en vam parlar de forma general en aquest article, però en el cas de la traducció gastronòmica, quins passos seguim?
Els noms dels plats
Si et pregunto si saps en quin país visc donant-te com a pista que m’estic prenent una sopa, l’encertaries? D’acord, ho tornem a provar. I si et dic que em prenc un gazpacho? Ara segur que sí! Hi ha casos en què els plats són tan típics d’un lloc que no tenen un equivalent exacte en la cultura d’arribada, com és el cas del gazpacho. Per això, sempre és millor deixar l’original i afegir una descripció del plat (sopa freda de tomàquet, per exemple). El mateix passa amb la traducció de les torrijas o del rabo de toro, compte amb la traducció «delicada» d’aquest últim concepte!
Però encara podem anar una mica més enllà. Parlem del deliciós mel i mató, postres tradicionals a Catalunya i molt fàcil de traduir. Cap client no l’escollirà si en la traducció a l’anglès troba un honey and killed. Què és això, una dolça venjança? Hem d’evitar caure en les traduccions literals, perquè no ajudaran gens el turista afamat.
Alguna cosa estranya succeirà també amb els macarons francesos, si confiem la traducció de les nostres postres al cosí que als anys noranta es va treure el First Certificate i no va seguir aprenent. Segurament trobarem un plat de pasta entre l’assortiment de gelats i el tiramisú. És estrany, oi? Tampoc endolcirà ningú el cafè amb pets de monja si no venen acompanyats d’una bona explicació; la traducció literal dista molt de ser una vianda de déus. Sovint hem de felicitar Google traductor per sorprendre’ns amb clàssics com he came in bottle (per vino en botella) i sepia to the iron (una barreja de ho deixo així per no buscar + m’ha sortit això al traductor). Et sembla increïble? Doncs hi ha moltíssims exemples d’aquest tipus! Fes clic aquí per aprofundir en el tema.
Els ingredients
Actualment podem trobar gairebé qualsevol ingredient en qualsevol supermercat, però encara hi ha components que només es coneixen en una cultura en concret. És el cas de les borratges, les nyores o ras el hanout. En aquests casos, la millor opció seria deixar el nom en l’idioma original.
D’altra banda, cal anar amb compte amb els noms d’alguns ingredients com les maduixes, fresas, que tenen un significat molt diferent per a un espanyol i un argentí. Si no ens cenyim a aquestes regles bàsiques, més d’un comensal s’horroritzarà en pensar que trobarà sunflower pipes a la seva amanida… i això que les pipes de gira-sol són ben bones!
La presentació dels plats
Ja hem dit que quan traduïm gaspatxo a l’anglès, per exemple, és millor deixar-ho en castellà amb una descripció, però i si a més hem de traduir gazpacho andaluz con sus cucharitas? En aquest cas, haurem de ser més precisos per tal que el turista afamat entengui que aquelles cucharitas vindran plenes de trossets de pebrot, cogombre i crostons, perquè potser al seu país no és costum servir així els acompanyaments.
La forma en què el menjar ve servida també s’ha d’especificar d’una forma clara, com seria el cas de les tapes o els pinchos, tan arrelats a la nostra cultura i desconeguts fora de les nostres fronteres.
La preparació del menjar
Però la traducció gastronòmica no consisteix només en els menús dels barets de platja. Les receptes també entren en aquesta categoria i, per descomptat, també presenten dificultats. Si no es fa una bona traducció, la recepta més típica i senzilla de Karlos Arguiñano pot quedar com un garbuix incomprensible per a una persona que no conegui la nostra cultura i el nostre idioma.
Les unitats de mesura
Per començar, cal anar amb compte amb les unitats en què s’expressen les quantitats. Si les instruccions ens diuen que escalfem el forn a 350º, courem un pa de pessic o el calcinarem? En el cas que en l’original no expliquin bé la mesura, caldrà donar-li una volta per veure a quina es refereix. En aquest cas, clarament, són 350 graus Fahrenheit, que equivalen als nostres 180 ºC, Celsius. Ara sí que ens quedarà un pa de pessic ben esponjós.
De la mateixa manera, cal anar amb compte quan es parla de cullerades, culleradetes, tasses, etc. En una recepta anglesa, una mesura pot ser la típica tassa de te, però a les llars espanyoles potser no tinguem un recipient que s’ajusti a aquestes dimensions.
Els verbs i els seus matisos
Els verbs també tenen el seu truc. En anglès s’empren moltíssims verbs diferents que semblen significar el mateix, però no. Per exemple, bread (a més de pa, és clar) significa tant empanar com arrebossar. Llavors, necessitem ous o ho deixem estar? A la inversa, sabem que cut significa tallar. Però chunk significa tallar a trossos grans i irregulars, chop és tallar a trossos regulars de mida mitjana o petita, mince és tallar a trossets petits, dice és tallar en forma de daus i slice és tallar a llesques o rodanxes. Quin embolic!
L’estil i les restriccions d’espai particulars
Finalment, també cal tenir en compte l’estil de la redacció. Generalment, farem servir verbs en infinitiu o imperatiu i frases curtes que facilitin la llegibilitat de la recepta. No obstant això, en les traduccions de vegades s’introdueixen incisos per aclarir conceptes que poden acabar generant frases extensíssimes. El mateix passa en els menús: és important que quedi clar què menjarem, però l’espai que tenim per escriure és reduït. Al capdavall, a ningú no li agrada llegir un menú quilomètric… i menys amb l’estómac buit, oi?
Com pots veure, són moltes les variables que estudien els traductors professionals quan tradueixen aquest tipus de textos. Malgrat que en un restaurant, a punt de menjar, no li donem gaires voltes a com s’ha traduït el menú, oi que ja no sembla tan fàcil?
Enllaços d’interès
Si necessita una traducció gastronòmica, feu clic aquí.
Errors de traducció? Clic!
