Traduir els noms propis, sí o no?

Posem-nos en situació. T’imagines que Kate Middleton visités els Reis d’Espanya amb el príncep William i que durant la seva estada els reis els anomenessin ‘Catalina’ i ‘Guillem’? Potser els sorprendria al principi i, fins i tot, els faria una mica de gràcia o, potser, tindrien una reacció totalment contrària. Dit això, s’han de traduir els noms propis? T’explicarem el que en pensem a Okodia- Grup traductor.

En la majoria dels casos, no s’acostumen a traduir els noms propis. Imagina’t el caos i la confusió que hi podria haver si, per exemple, et diguessis Henry i viatgessis a Madrid i et diguessin Enrique i després vinguessis a Barcelona i et coneguessin com Enric. Aquest és un dels motius pel qual traduir els noms propis no es fa. No obstant això, hi ha excepcions.

Quan els noms propis es tradueixen

T’has adonat alguna vegada que llegint un llibre en un altre idioma els noms propis estan traduïts? En les traduccions literàries sí sol tenir sentit, més que res pel context que se li pugui donar al nom al país on s’hagi de distribuir el llibre o tingui un sentit determinat. Hi ha casos en què, per exemple, el nom fa referència a una qualitat del personatge com passa amb Astèrix i Obèlix. Sabies que el nom d’Astèrix fa referència a un ‘asterisc’ precisament per la grandària del personatge i que el del segon als ‘obeliscs’ també per com és de gran l’Obèlix?

Què podem fer, llavors? Acudir en aquests casos a la Real Academia Española pot treure’ns de dubtes. La RAE aconsella utilitzar per als noms i cognoms de les persones estrangeres el nom i cognom que tenen en els països d’origen.

Així doncs, s’han de traduir els noms propis? Per a un traductor professional això respondrà probablement al seu criteri, si es tracta de traduccions literàries o de traduccions audiovisuals és probable que sí es tradueixi el nom en alguns casos en funció del significat i context, cosa que no succeeix en tots els casos.