Els gentilicis més curiosos d’Espanya

Si ets seguidor d’Okodia-grup traductor, segur que gaudeixes viatjant tant com nosaltres. Per aquí ens apassiona anar a l’estranger, però també conèixer una mica millor Espanya. I és precisament així, viatjant, com hem descobert gentilicis que desconeixíem. I com que ens encanta compartir coneixements amb tu, t’explicarem quins són els gentilicis més curiosos d’Espanya.

Segons la DRAE, un gentilici seria un “adjectiu que denota la procedència geogràfica de les persones o la seva nacionalitat; per exemple: castellà, madrileny, andalús, peruà, etc.”.

El terme gentilici procedeix del terme llatí gentilitius que, a la vegada, procedeix del terme gens, una paraula que podríem traduir com “nacional”, “llinatge” o “raça”.

Com diu la RAE, l’objectiu d’aquest tipus d’adjectius és ubicar el lloc de procedència d’una persona i, com qualsevol paraula, la seva formació i ús ha de respectar certes regles gramaticals, per exemple:

  • Se’n permet la substantivació, és a dir, podem referir-nos a una persona convertint el seu gentilici en un nom. Per exemple: “La lleonesa va arribar ahir a Madrid”, “El mallorquí no vol anar a Menorca”, etc.
  • Encara que s’utilitzi com un nom, el gentilici s’escriu sempre amb lletra minúscula inicial. Seria vàlid l’exemple “El maragato va arribar a Ponferrada” i no ho seria “El Maragato va arribar a Ponferrada”.
  • En castellà se solen formar afegint diferents sufixos com ara -ano (zaragozano), -iano (valenciano), -ense (abulense), -ino (salmantino), -eño (extremeño), -és (aragonés), etc. Altres sufixos menys utilitzats però igualment vàlids serien, per exemple, -an (catalán), abro (cántabro) o -enco (ibicenco).

Els 10 gentilicis més curiosos

No és d’estranyar que aquest tema fascini els nens curiosos perquè qui s’imaginaria que un urcitano prové d’Almeria o gimnesiense va néixer a les Balears?

Hi ha tant on triar que ens ha resultat difícil seleccionar aquests 10 gentilicis curiosos en castellà, a veure què et semblen:

Norbiense: de Càceres.

Septense: de Ceuta.

Cortubí: de Còrdova.

Majorero: de Fuerteventura.

Aurgitano: de Jaén.

Duopontino: de Pontevedra.

Juliobrigense: de Logronyo.

Pinciano: de Valladolid.

Mirobrigense: de Ciutat Rodrigo (Salamanca).

I el desè el reservem pel final perquè és un dels més divertits: sexitano, l’adjectiu per designar el nascut al poble d’Almuñécar a Granada. 😉

I tu, què ets?