Demana pressupost gratuït!

    Accepto la política de privacitat i les CG

    En plena polèmica per la proposta de l’IEC d’eliminar la majoria dels accents diacrítics del català, avui a Okodia dediquem aquest article a una altra qüestió lingüística: les paraules polisèmiques —paraules que tenen més d’un significat i que sovint es confonen amb les paraules homònimes— que existeixen en els diversos idiomes i els problemes que podem presentar a l’hora de traduir.

    [Sharer]

    Començarem amb un exemple del català: llenya. Aquest substantiu designa els trossos de la fusta extreta dels arbres i que es fan servir per fer foc, i també la llenya terrera, que és el nom que reben els arbustos que creixen entre els arbres, com es pot consultar aquí. Aquests dos significats de llenya es poden confondre fàcilment, ja que podrien aparèixer en dos textos diferents però de temàtiques molt semblants. Cap també és una paraula polisèmica que fa referència a la part del cos, “cabeza”, al “jefe” o a l’accident geogràfic, “cabo”, entre d’altres significats, encara que en aquest cas apareixeria en contextos molt diferents i es podrien distingir amb facilitat. Altres casos de polisèmia en aquest idioma són cua, fulla, estació o illa.

     

    Sense abandonar la geografia, repetirem el cas de cabo, que en castellà també es refereix a un rang militar, als extrems d’un objecte i a moltes altres realitats i coses, com podem consultar aquí. Segurament dels nostres anys a l’escola primària recordem l’exemple d’araña —cas que ens repetien curs rere curs a classe de llengua i que és el nom que reben els aràcnids, unes plantes de les Antilles, un tipus de làmpades de sostre i la xarxa que es fa servir per caçar ocells. És una de les paraules polisèmiques de l’espanyol que més es fan servir juntament amb gato, cura, banco o carta.

     

    De l’anglès tenim les voces, paraula polisèmica també, bar, com a bar of soap i també emprada per parlar del local en què se serveixen begudes; bank, que dóna nom al marge del riu o l’entitat a la qual no ens queda més remei que confiar la custòdia del nostre capital; smart, que serveix per descriure a algú llest o bé elegant; o pupil, equivalent a l’alumne espanyol i a la part acolorida de l’ull. En el cas de la traducció de l’adjectiu smart, per exemple, i ja que tots dos significats al·ludeixen a qualitats de l’ésser humà, s’ha de comprovar prèviament quin és el seu significat exacte, ja que fan referència a característiques molt diferents —una parla de la personalitat i l’altra va més encaminada a l’aspecte físic— que necessàriament no van de la mà.

     

    De terres escandinaves ens arriben les paraules kuusi i kurkuu del finlandès. La primera és el número sis i el nom que rep l’avet, mentre que la segona és, alhora, l’equivalent al coll i al cogombre. No obstant això, en ambdós casos, el context —gran aliat dels traductors— aclariria qualsevol dubte sobre la seva traducció.

     

    Una qualitat de les paraules polisèmiques és que ajuden a formar els jocs de paraules i són un bon recurs per al llenguatge publicitari i, en conseqüència, tot un repte per a la traducció d’anuncis o d’acudits, com a l’exemple següent:

     

    Un niño y un pato nacen el mismo día. Al cabo de un año el pato es mayor que el niño. ¿A qué es debido?

    A que el pato tiene un año y pico.

     

    Tot i el riure, o no, que ens pugui provocar l’acudit, suposa tot un repte d’aquells que ens apassionen als traductors. T’atreveixes a traduir-lo en algun altre idioma i ens ho expliques?