¡Pide presupuesto gratis!

    Accepto la política de privacitat i les CG

     La ciència mou el món. I les paraules, també. Algun cop t’has plantejat quant temps trigaries a anar de Bilbao a València si no fos per la robòtica, mecànica i aeronàutica, entre d’altres? Molts creuen que la política domina el món, però s’equivoquen. El dominen els investigadors i els científics. Si no fos pels seus descobriments, potser l’home seguiria vivint a la prehistòria. I si no fos per la traducció científica i tècnica, la meitat del món desconeixeria avui per a què serveix un microones, què és la penicil·lina o que les plantes es poden alterar genèticament perquè siguin més resistents al canvi climàtic

    Què és la traducció tècnica?

    Hi ha una gran varietat de camps temàtics dins del que entenem per traducció tècnica. Al nostre post d’avui us parlarem de les traduccions relacionades amb el camp de l’enginyeria, l’arquitectura, la construcció i els temes industrials, com ara els manuals de muntatge, les instruccions de maquinària, els fullets descriptius de peces tècniques, la descripció de projectes d’enginyeria o construcció, etc.

    Una mica d’història

    A partir del segle XV, la invenció de la impremta, l’auge de les telecomunicacions i l’arribada de l’era digital van facilitar la transmissió dels coneixements, tant a escala nacional com internacional. Això permet que es desenvolupi una creixent especialització i que aparegui la traducció tècnica. Es creen escoles i grups de recerca i es desenvolupen nous camps i subdisciplines científiques i tecnològiques a un ritme creixent i, avui dia, gairebé vertiginós. Amb això sorgeix la necessitat d’una comunicació cada vegada més especialitzada i apareixen conceptes nous que requereixen noves denominacions, és a dir, apareix la necessitat de creació de vocabularis tècnics o especialitzats.

    Són els traductors científics els que van influir d’una manera important en la creació dels lèxics especialitzats perquè van crear termes i en van importar d’altres llengües. Molts d’aquests mots, amb el temps, han entrat al llenguatge general. Alguns exemples són els germanismes de l’àmbit de la guerra (guerra, guant, elm, esperó, obús) o de la química (cobalt, wolframi, quars, níquel), els gal·licismes de l’àmbit de la moda (batista, beix, boutique, gavardina) i del vi (buquet, xampany, sommelier), la gastronomia (xef, menú, gurmet, pernil, filet, croqueta, suflé, entrecot, crep) i el turisme (souvenirtour, hotel) i la gran quantitat d’anglicismes que trobem a camps com ara la informàtica o les finances.

    A més, cal assenyalar que s’han intensificat les relacions internacionals, tant polítiques i culturals com econòmiques, gràcies als mitjans de transport moderns per aire, mar i terra. El comerç internacional requereix superar barreres idiomàtiques, de manera que la traducció tècnica s’ha convertit en un dels sectors de la traducció més demandats.

    Característiques

    El llenguatge tècnic és un subconjunt de la llengua, amb coincidències parcials amb la llengua comuna, però amb usos específics d’una matèria determinada. Alguns trets lingüístics d’aquest llenguatge són objectivitat: en general, aquest tipus de treballs tenen una tasca informativa o explicativa, però, sobretot, han de ser objectius i clars. Els termes tècnics han de ser precisos perquè relacionem ràpidament el terme amb la realitat a la qual denominen i evitar l’ambigüitat.

    Coherència terminològica: dins d’un text s’ha de mantenir sempre la coherència terminològica, és a dir, si no tenim clar si fer servir un terme o un altre, no hem d’alternar-los al llarg del text, ja que només causarà confusió en el lector. Pot passar que algun terme no tingui equivalència en la llengua meta, per la qual cosa el traductor haurà de buscar una alternativa per resoldre el problema, com pot ser l’ús d’un préstec, neologisme o, en últim cas, provar d’explicar el terme. En qualsevol cas, ha de ser una solució coherent i no s’ha de prendre a la lleugera, ja que el llenguatge tècnic és força estricte i no convé que proliferin termes erronis o que portin a confusió. Hi organismes que regulen els productes i serveis a escala nacional i internacional (AENOR, ISO, etc.), on podem trobar referències a termes que poden ser molt útils a l’hora de traduir un text o també durant la tasca de documentació.

    Precisió: s’ha d’evitar l’ús de paraules innecessàries que facin que el text tingui un estil més rebuscat i fins i tot confús.

    Estil lògic: la forma de redacció dels textos, en general, canvia segons la llengua de la qual es tracti. Per això, una de les tasques del traductor és decidir quina és la manera adequada de redactar un text en una llengua determinada: si es fa servir la veu activa o la passiva, si es tracta al lector de vostè o de tu …

    Cada text tracta d’una àrea molt especialitzada i cada camp disposa d’un llenguatge específic. Això implica que tinguin terminologia diferent i, fins i tot, normes estilístiques o de redacció. Per això totes aquestes feines les ha de fer un traductor tècnic nadiu i especialitzat. El professional que es dedica a fer aquest tipus de traduccions ha de dominar a la perfecció l’àmbit que tradueix, ser un expert en el camp i, si és possible, treballar de la mà d’un especialista en el sector per assegurar la qualitat de les traduccions .

    Una altra característica que cal tenir en compte és que les novetats en el camp tecnològic avancen a un ritme rapidíssim i això fa que els traductors hagin d’estar sempre al dia. Si quan busquem un traductor o una agència de traducció ens ofereix els mateixos preus per a les traduccions no especialitzades que per a les traduccions tècniques ens hauríem de plantejar aquestes qüestions anteriors. Per això és important contrastar l’experiència del traductor, ja que un error en una traducció tècnica podria tenir conseqüències importants.

    Com pots veure, una traducció tècnica és una tasca complexíssima, i no és bona deixar-la en mans del traductor automàtic o trobarem manuals d’instruccions de CD en què, per explicar com expulsar al CD-Rom, parla d’ ‘ejaculació d’emergència’ o etiquetes de rentadores en què s’havien menjat alguna lletra i en comptes d’indicar ‘rentat a mà’, especificaven ‘mà es renta’, de manera que si segueixes les instruccions fidelment, la mà et quedaria superneta. És cert que aquestes traduccions ens fan somriure en algun moment, però no precisament per ser bones traduccions tècniques.

    Enllaços d’interès

    La traducció científica que mou el món

    La traducció tècnica salvarà aquestes indústries el 2021

    Leave a Reply

    ca